Una emoció és pot definir com la manera en que cada un singularment reacciona davant la realitat, el significat que cada un pot donar davant una mateixa situació és diferent.És possible que no siguis capaç de traslladar la teva activitat mental inconscient en pensament, peró sempre es reflexerà en el teu cos una emoció i d'aixó si que en pots ser conscient.
Observar una emoció és bàsicament el mateix que escoltar o observar un pensament. El pensament es troba dins el cap, peró una emoció té un poderos component físic i per tant és percebut principament en el cos.
6 comentarios:
I per complicar-ho una miqueta més... no us ha passat mai que en dues situacions molt similars heu tingut emocions totalment diferents? Personalment, crec que cada emoció que expressem en un moment donat està influïda per la situació a on es dóna i per l'estat d'ànim de cadascú. Hem d'aprendre, tots plegats, a escoltar-nos a nosaltres mateixos i a entendre'ns i així també entendrem als altres.
Hola Maria, molt interess. la teva reflexió. Això crec que és exactament el què els ocorre a les persones que presenten autisme, que com tampoc saben escoltar-se así mateixes, doncs els costa molt el poder experimentar el que pot sentir l'interlocutor. Qui sóc jo, qui ets tu, nosaltres, vosaltres...
Els nadons que ja han obert els ulls, ja poden riure o plorar segons els gestos de la persona que tenen al davant. Tanmateix els hi detecten com amb una mena de telepatia les expressions facials, per exemple. Però hi ha gent (els autistes o amb la síndrome d'Asperger), que per manca d'aquestes característiques psicobiològiques, no les poden percebre del tot bé.
És com sí mai poguessin construir la seva teoria de la ment i no passessin cap a un estadi evolutiu més modern, com serien els processos mentals superiors .
Segons he llegit, el dia que es descobreixen els mecanismes psicofisiològics que ens ajuden en certa manera, a detectar o posar-nos en el lloc de l'altre (en forma de sentiments i emocions), es podran solventar tot aquests tipus de trets limitats o mancances comunicatives extrasensorials.
Una abraçada!
Hola!
No estic massa d'acord amb algunes de les coses que es diuen sobre les emocions per aquí. A més, aixó de "educació emocional" no em sona massa bé, amb tots els meus respectes, eh Lola! Vol dir que hem d'apendre a "controlar" les emocions o a expresar-les lliurement?
En la meva opinió una emoció no és una reacció davant la realitat. Més aviat construim la realitat amb les emocions. Sí que estic d'acord en que la construim de manera diferent en basse a la cultura i la educació que rebem. I al context en que expresem les emocions, com diua la Maria.
Sandra, potser l'autisme és una manera diferent d'entandre´s a ùn mateix, de dialogar amb ùn mateix i amb el seu entorn? No millor ni pitjor que el que fem les/els que no som autistes (que no deixa de ser una etiqueta), sino simplement diferent...
Per cert, si us interessa la qüestió de les emocions, al blog de Psicologia social i Socioconstruccionisme estem debatint sobre una de les emociocions potser més "evidents": l'amor. Ahí va l'enllaç, per si us interessa:
http://pssocial.blogspot.com/2008/
08/construyendo-el-amor.html
Fins ara!
Josep
"Aunque desde el punto de vista mainstream las emociones son la constancia y prueba irrefutable de que los individuos existen, y que son esgrimidas como la prueba empírica viviente de que los individuos son y deben ser nuestras unidades de análisis, lo que tenemos entre manos no son trozos de individuo en carne viva cuando hablamos de emociones, sino la sociedad entera puesta en escena en formato persona y a medida del contexto" Adriana Gil Juárez. 2000. Athenea Digital, núm. 1.
Saludetes!
Josep
Amb el tema de les emocions encara ens arrosseguem amb el plantejament cartesià de la realitat. Creiem que existeix una realitat objectiva fora de nosaltres i no és pas així. El que si crec és que existeix una consciència absoluta. I d'alguna manera encara no hem integrat que pensar, sentir i actuar és un procés holístic. Realment no podem separar el sentiments dels pensaments, i molts menys dels actes. Pensar i sentir tambè es un acte. En aquest model de societat on vivim ja interessa dir que el pensament s'obté mitjançant lleis lógiques i objectives, però no és així, ja que media en tot el que fem una sutil decisió emocional. La realitat no existeix "per se", depén de preferéncies i motivacions, és la teoria del camp, (organització interna + ambient), no existeix subjecte sense medi, al igual que no existeix color sense ull. En el món de la ideologia i del parlar per parlar interessa crear realitats objectives, discursos estátics, dogmes de fe, d'aquesta manera es cohesiona el grup, se li dona un mapa i un objectiu a obeïr. Se li justifica la vida, per no sotmetre'l a l'angoixa que produeix ser conscient de la vida i saber que pots elegir o que no pots. L'educació emocional és un intent de convertir en "fetiche" el que és donat per natural a l'ésser humà, que es sentir. Educar les emocions de forma sistemática i amb programes es una forma de civilitzar la naturalesa, que ja en bona manera ho fa la societat. Ara, per això están els educadors i els terapeutes, per tornar al cos el que la societat li ha expropiat, la seva capacitat lliure de sentir i expressar, i de discriminar i decidir. En conseqüéncia ser un humà madur.
Hola tresors..!!!
Benvolgut Josep.. dius que nosaltres construïm la realitat amb les emocions, i que la construïm de manera diferent en base a la cultura i la educació que rebem, en això estic totalment d’acord, però també pense com diu Maria que de vegades el estat d’ànims ens influeix molt i que reaccionem de manera totalment diferent en una mateixa situació, i es que els sentiments son tant difícils de controlar així com la emotivitat.
Estic també d’acord en que hem d’aprendre a escoltar-nos però més que escoltar-nos a tindré la serenitat per no deixar que el nostre estat d’ànims ens influeixi negativament i així poder controlar les situacions.
Besaetes
PS: Ui Josep m’has tocat el punt feble en aquest tema de construir l’amor m’interessa moltíssim, amb el teu permís tafanejaré una mica.
Publicar un comentario